Participa a Oikocredit! Selecciona la regió on vius

Tancar la finestra
Sevilla Catalunya Euskadi

Què són les Associacions de Suport?

Les Associacions de Suport a Oikocredit són col·lectius de persones voluntàries constituïdes legalment en forma d'associacions sense ànim de lucre. Els socis i sòcies d'aquestes associacions duen a terme tasques de sensibilització i difusió de la missió d'Oikocredit i són una part molt important de l'organització. Les Associacions de Suport són sòcies directes de la cooperativa Oikocredit Internacional, i com a tals, representen en ella a tots els seus socis i sòcies de l'estat espanyol. Actualment existeixen 3 Associacions de Suport: Euskadi, Catalunya i Sevilla.

També existeix un grup de voluntariat actiu a Madrid (pots trobar més informació sobre aquest grup i les seves activitats a: www.madrid.oikocredit.es.)

Catalunya
Cerca

Una altra banca per a una altra economia

Una altra banca per a una altra economia

diners

(Foto: Mario Antonio Pena Zapatería)

09 novembre | 2016

L’Economia Social i Solidària s’obre pas, a poc a poc però decidit, com a alternativa a l’economia i al mercat convencional. L’ESS, com normalment s’abrevia, pivota sobre diversos eixos: treball i interessos col·lectius abans que capital i interessos individuals; l’equitat de gènere i cures –però, de veritat–; l’arrelament al territori i l’economia local; la intercooperació, la recerca del bé comú i la distribució equitativa de la riquesa. Eixos que tenen la democràcia econòmica com a pedra angular i dues finalitats que conflueixen i s’entrellacen: la construcció d’un mercat social alternatiu i la transformació social.

I on s’inclouen les finances ètiques? Precisament, beuen de tots dos objectius. Aquesta altra banca porta a l’ADN criteris ètics, socials i mediambientals tant en l’estalvi com en les inversions. A diferència del sector bancari convencional –i del mercat, en general–, l’objectiu de les finances ètiques, lluny de maximitzar el benefici econòmic, és maximitzar l’impacte social de les empreses i entitats que financen i, de passada, del conjunt de la societat.

Com a puntals, la banca ètica treballa amb projectes sostenibles i fa de la transparència la seva bandera. Els estalviadors i dipositants estan informats en tot moment de què es fa i què es deixa de fer amb els seus diners.

Aquest sector ha resistit amb més solvència l’embat de la crisi del que ho ha fet la banca tradicional. Així ho demostra el Baròmetre de la Finances Ètiques, que conclou que, tot i que segueix sent un sector testimonial, cada vegada més persones hi dipositen confiança. Segons aquest informe, el nombre d’usuaris i usuàries de banca ètica a l’Estat ha crescut el 2015 un 15% –que suposen més de 210.000 persones, en total–, amb un volum de dipòsits de 1.800 milions d'euros i unes aportacions en capital que ja arriben als 144 milions d’euros.

Xifres que són minses si les comparem amb la gran banca tradicional, però prou sòlides si es té en compte, per exemple, l’escassa inversió publicitària feta fins ara. I prou sòlides, també, si es fa referència a la seva taxa de morositat, de només un 7%, sensiblement per sota de la banca tradicional, que se situa al voltant del 10%. Una tendència, l’estatal (de moment, no disposem de xifres concretes a Catalunya), que va en consonància amb la internacional, en què les finances ètiques es van obrir camí cada vegada de manera més convençuda.

I sobre el terreny, què hi ha? La ciutat de Barcelona compta amb quatre alternatives al sector tradicional, que van des de productes d'inversió fins a una operativa bancària tant solvent i rigorosa com la convencional.

Nascuda el 1995, Coop57 és una cooperativa de serveis financers que finança entitats i projectes de l’Economia Social i Solidària. Ho fa gràcies a l’estalvi que aporta la societat civil. Formada per 700 entitats i 3.500 persones, és de base assembleària.

Fiare Banca Ètica neix de la confluència de l’italiana Banca Popolare Etica, banc cooperatiu en funcionament des del 1999, i de Fiare, d’origen basc operatiu des del 2005. Finança projectes immersos sota el paraigües de l’ESS i compta amb operativa bancària des de finals del 2014. Això la situa com l’única entitat de finances ètiques a l’Estat de base cooperativista amb llicència bancària.

El gegant de les finances ètiques, Triodos Bank, que tot i que té operativa bancària no és cooperativista ni tampoc assembleària, a diferència de la resta d’entitats. Nascuda el 1980 a Holanda, es tracta d’una societat anònima, les accions de la qual pertanyen a la Fundació per a l’Administració de les Accions de Triodos Bank.

Oikocredit Catalunya és una de les 30 associacions de suport repartides per tot el món d’Oikocredit Internacional, amb seu central als Països Baixos. Nascuda el 1975, promou inversions responsables a països del Sud, amb la voluntat d’apoderar les persones –amb especial atenció a les dones– per millorar-ne els mitjans de subsistència, promoure el comerç just i respectar els recursos naturals del planeta. Oikocredit ofereix, sobretot, microcrèdits a entitats i projectes del sud amb un triple retorn: social, mediambiental i financer.

Quins són els reptes de les finances ètiques en el marc de l’Economia Social i Solidària? En primer lloc, enfortir el mercat social perquè les associacions i les entitats de l’ESS deixin de banda el circuit tradicional i puguin finançar-se per mitjà de la banca ètica. Però no només per beneficiar el seu sector –ja convençut–, sinó també al públic en general. Les finances ètiques són ja a dia d’avui una alternativa real, sòlida i sostenible a la banca convencional.

Lligat encara amb això, cal que se’n faci més difusió per augmentar-ne la visibilitat i arribar allà on encara no s’ha arribat. La banca ètica té ara com ara la capacitat i la liquiditat per finançar molts més projectes, motiu pel qual és necessari trobar el desllorigador per engrescar empreses i persones emprenedores a virar cap a aquest sector.

Les altres economies suposen el 7% del PIB barceloní, segons l’estudi de l’Economia Social i Solidària de Barcelona. Encara és un percentatge petit en comparació al global, però ara tenim la informació, les eines i els recursos necessaris per fer-les créixer. Podem començar decidint si el cafè d’avui el volem de comerç just o no, si les verdures i les fruites del sopar seran ecològiques i de proximitat, si l’abric d’aquesta tardor que ja treu el cap serà sostenible o, per què no, si volem recuperar la sobirania dels nostres estalvis i decidir amb què s’inverteixen i amb què no els nostres diners. Perquè una altra banca –i una altra economia– són possibles. No hi ha dubte.

Marc Navarro
Periodista i Comunicador Social

« Enrere