Participa a Oikocredit! Selecciona la regió on vius

Tancar la finestra
Sevilla Catalunya Euskadi

Què són les Associacions de Suport?

Les Associacions de Suport a Oikocredit són col·lectius de persones voluntàries constituïdes legalment en forma d'associacions sense ànim de lucre. Els socis i sòcies d'aquestes associacions duen a terme tasques de sensibilització i difusió de la missió d'Oikocredit i són una part molt important de l'organització. Les Associacions de Suport són sòcies directes de la cooperativa Oikocredit Internacional, i com a tals, representen en ella a tots els seus socis i sòcies de l'estat espanyol. Actualment existeixen 3 Associacions de Suport: Euskadi, Catalunya i Sevilla.

També existeix un grup de voluntariat actiu a Madrid (pots trobar més informació sobre aquest grup i les seves activitats a: www.madrid.oikocredit.es.)

Catalunya
Cerca

EFEC, pros i contres. L’economia i les finances a l’aula

EFEC, pros i contres. L’economia i les finances a l’aula

educacio-i-finances-efec.jpg21 novembre | 2016

El programa d’Educació Financera a les Escoles (EFEC) és un projecte educatiu, impulsat per la Unió Europea, que introdueix l’economia i les finances a les escoles públiques, privades i concertades de Catalunya.

L’encarregat de tirar-ho endavant és l’Institut d’Estudis Financers (IEF) una entitat creada per entitats del sector financer que treballa en la divulgació i la formació bancària i financera.

L’EFEC, que fa sis anys que funciona, compta amb la col·laboració dels departaments d’Ensenyament i Economia de la Generalitat, BBVA, Caixa Bank, Banc Sabadell, Caixa d’Enginyers, el Banc Santander, l’Institut Català de Finances i l’Agència Tributària de Catalunya.

El programa no ha estat exempt de polèmica precisament per la presència de les entitats financeres que hi participen. Els partidaris asseguren que el projecte compta amb un Comitè Assessor que vetlla per no introduir cap biaix ideològic; mentre que els detractors consideren que es tracta d’un programa partidista, esbiaixat i que respon als interessos de les institucions financeres.

Aquesta vegada, des del Comitè d’Experts i Expertes d’Oikocredit Catalunya, publiquem dos articles diferents amb visions contraposades a l’EFEC. Carles Izcara, membre del Comitè Assessor del programa EFEC; i Pedro Gozalbo, President de l’Associació d’Ensenyants d’Economia i Empresa, exposen arguments a favor i en contra d’aquest projecte.

EL PROGRAMA EFEC: SIS ANYS A LES ESCOLES DE CATALUNYA

Carles Izcara Cayuela, professor d’Economia i membre del Comitè Assessor de l’EFEC.

Les diferències entre una targeta de crèdit i una de dèbit o la TAE i la TIN són només alguns dels continguts que s’imparteixen als tallers que conformen el programa EFEC, que des del curs 2011-2012 s’ha anat impartint a centres escolars públics, privats i concertats d’arreu del país.
EFEC s’emmarca dins d’un projecte més ampli (EFEP), que es va estendre a diversos països de la UE dins del programa Comenius. L’IEF va ser el representant de l’Estat Espanyol, i EFEC ha estat el resultat. Els seus objectius són modestos, un primer contacte amb les finances, en forma de petites píndoles, per aconseguir els primers rudiments d’allò que es coneix com a financial literacy.

Ara han passat sis anys. El que va començar com un programa pilot amb un grapat d’escoles i voluntaris, ha esdevingut una complexa organització que, dirigida per l’IEF, arriba a centenars d’escoles i centres d’adults i a milers d’alumnes, amb un nombre creixent d’entitats públiques i privades implicades i amb la inestimable i mai prou valorada participació de centenars de voluntaris, que dediquen una part del seu temps lliure a compartir-lo amb un grup d’alumnes. Aquests voluntaris són treballadors en actiu o ja jubilats procedents del sector financer, no necessàriament només de bancs, també d’altres entitats i institucions.

La formació s’imparteix a partir de sis tallers d’una hora que, prèviament, han estat pilotats, discutits amb voluntaris, professionals i professors, per tal de fer-los el més clars, útils i entenedors possibles. L’estructura és la mateixa per a totes les sessions: una activitat introductòria a manera de lloc, l’explicació del voluntari amb suport audiovisual, alguna pràctica molt senzilla i un torn obert de paraules. En acabar, cada voluntari passa una enquesta sobre la seva participació, per ser avaluat, tant ell/a com el taller, per l’alumnat i professorat que hi participa. A més, si el professorat considera que hi ha hagut alguna mancança o deficiència, té la possibilitat de comunicar-ho al personal, sempre atent, de l’IEF. Per posar un però, dir que, quan el taller resulta molt dinàmic, per la interacció creada amb l’alumnat, sovint el temps se’ns tira a sobre i el taller no acaba de completar-se; també hi ha de vegades imponderables que redueixen el temps dedicat al taller en sentit estricte (males connexions, retards...). En qualsevol cas el que gairebé sempre s’aconsegueix és mantenir l’atenció de l’alumnat per uns temes que no coneix, que n’ha sentit parlar sovint, a casa o als mitjans, i que d’una manera o una altra acabaran afectant-li; només amb això, que no és poc, podem considerar que la sessió ha estat un èxit.

La preocupació per la qualitat del taller i per no introduir elements que vagin més enllà de la informació en sentit estricte, vetllant per no introduir cap tipus de biaix ideològic, ha estat una constant en la feina del Comitè Assessor, un grup heterogeni format per professors d’escoles públiques i privades, voluntaris, membres del departament d’educació i personal de l’IEF, que, periòdicament avaluem els continguts dels tallers i busquem altres maneres de fer més accessible l’educació financera per a tothom. Aquesta tasca ha de servir com a garantia a les escoles que els continguts que es presenten assoleixen l’estàndard de qualitat que els nostres alumnes mereixen.

L’experiència al llarg d’aquests anys ha estat molt positiva. Els tallers s’han anat millorant amb el pas del temps, la formació als voluntaris també s’ha pogut anar adequant a les necessitats de les escoles i el cert és que per als alumnes i també, per què no dir-ho, per al professorat, aquesta primera aproximació formal al món de les finances els és de força utilitat. Si em permeten una puntualització personal, un taller em va resoldre un dubte que tenia sobre el finançament d’un préstec hipotecari, i des d’aleshores ho tinc molt present i he pogut aplicar aquest coneixement a la meva experiència quotidiana. A més, les enquestes ens diuen que, en general, la dificultat dels continguts és accessible a l’alumnat d’aquest nivell educatiu i que tant els tallers com els voluntaris són altament valorats pel públic al qual estan destinats

L’edició d’enguany presenta algunes novetats significatives: la participació de l’Agència Tributària i del Col·legi de Censors Jurats de Comptes, l’extensió de la formació financera al professorat del Departament d’Ensenyament, que també poden participar com a voluntaris al programa, i la presentació d’una aplicació per a mòbil per, un cop impartit el taller, repassar els coneixements impartits d’una manera més lúdica. Esperem que els resultats que es comuniquen en acabat el programa, cap el mes de juny, en un acte públic, siguin tan estimulants com han estat fins ara, amb avaluacions positives tant per part de voluntaris com d’alumnes i professorat.

Educació crítica i finances

ATUREM L’EFEC!

Pedro Gozalbo Moliner, professor d’Economia, president de l’Associació d’Ensenyants d’Economia i Empresa i membre de la Plataforma per una Educació en Economia Crítica i plural, PLEEC.

La incorporació dels ensenyaments econòmics i empresarials a l’ensenyament secundari obligatori és una proposta que defensa el col·lectiu del professorat d’Economia i l’Associació d’Ensenyants d’Economia i Empresa (AEEE), des de fa molts anys. Tothom podria veure la necessitat d’introduir uns continguts de caràcter financer per tal de garantir una millor formació d’acord amb la realitat social que estem vivim i la creixent importància del món financer. La controvèrsia neix en els plantejaments i els procediments que fan possible que aquests continguts arribin a les aules i com es treballen amb l’alumnat.

La manca de pluralitat i de sentit crític del programa EFEC i la manipulació ideològica i partidista dels nous currículums de les noves matèries de 3r i 4rt d’ESO d’Emprenedoria i Economia –que ha posat en marxa el Departament d’Ensenyament– ha fet que la ciutadania es mobilitzi en contra d’aquestes pràctiques. És per això que ha nascut la Plataforma per una educació en economia crítica i plural, PLEEC, per denunciar i demanar l’aturada del programa EFEC. Al web http://educaciocritica.cat/ podeu llegir el seu manifest i adherir-vos a la campanya de sensibilització i denúncia.

Què és l’EFEC?

El projecte EFEC és la concreció de la iniciativa de l’EBTN (European Banking & Financial Services Training Association) i dels dictàmens de l’OCDE i la Comissió Europea amb la finalitat de millorar la cultura financera dels ciutadans europeus.

A Espanya, això es concreta amb el “Plan Nacional de Educación Financera”. Encàrrec que el Govern d’Espanya, obligat per l’OCDE i la CE, encomana als reguladors del sistema financer, la CNMV i el Banc d’Espanya. Aquestes institucions són les encarregades de desenvolupar el pla amb la pretensió de millorar la cultura financera de la societat. L’abast és global, però es considera el sistema educatiu la clau de volta des d’on expandir els seus objectius. Aquests són fomentar l’estabilitat i la confiança en el sistema financer i afavorir el creixement econòmic.

A Catalunya, fruit de l’assumpció de les competències educatives de la Generalitat, l’any 2012 els departaments d’Ensenyament i Economia de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Financers (IEF), junt amb les entitats financeres BBVA, Unnim, La Caixa i Banc Sabadell creen un partenariat públic-privat per executar el pla d’Educació Financera a les Escoles de Catalunya, l’EFEC. Ara en formen part també Caixa d’Enginyers, el Banc de Santander, l’Institut Català de Finances i l’Agència Tributària de Catalunya. Aquest curs estem a la cinquena edició!

El model català té dues vessants, ambdues combinades amb finalitats adoctrinadores. L’organitzativa-institucional, qui ho organitza i com, i l’altra, la formativa, qui crea els materials i com arriben a les aules. D’aquesta manera, l’IEF crea els materials i s’encarrega de coordinar tot el programa. Els bancs i la Generalitat posen els seus recursos a disponibilitat de l’EFEC: voluntariat i instituts i, sobretot, el seu suport i la seva publicitat. Entren, si us plau, a descobrir qui hi ha a l’IEF, ja ho saben, oi? La gran banca són els seus patrons.

Per què aturar l’EFEC?

Breus reflexions i preguntes:
1) El nostre alumnat és la seva clientela?
2) L’EFEC és una eina de màrqueting per netejar la imatge de les institucions financeres comercials?
3) El voluntariat a l’EFEC facilita la consecució dels objectius de la RSC dels bancs? Recordem que la RSC es defineix com a instrument per millorar la situació competitiva de les empreses i incrementar el seu valor afegit. És el que volem per als nostres estudiants?
4) L’EFEC té com a objectiu reduir les incidències en la utilització de serveis financers i incentivar l’estalvi. No són interessos comercials que afavoreixen les empreses que participen en el programa?
5) Els voluntaris responen a un programa de voluntariat de RSC i, per tant, aquesta activitat està directament vinculada a la seva dedicació professional.
6) L’EFEC considera que amb una sessió de formació, els voluntaris tenen les habilitats necessàries per impartir coneixements a l’alumnat d’ESO. Segur?

L’actual programa EFEC respon a interessos particulars de certes institucions econòmiques i financeres diverses i a consignes polítiques i ideològiques partidistes interessades a instaurar un pensament únic basat en postulats neoliberals, excloent altres visions i formes de prendre decisions econòmiques i financeres. Per això, no estic d’acord que estigui en funcionament i amb suport de fons i recursos públics.

El programa EFEC oblida intencionadament que a Catalunya tenim un professorat especialista d’Economia que té els coneixements i les capacitats per impartir aquests continguts i que garanteixen una educació en economia plural i que no respon a interessos comercials. Des de l’Associació d’Ensenyants d’Economia i Empresa (AEEE) fa molts anys que es reclama la creació de matèries a l’ESO des d’on els i les docents de l’especialitat d’Economia puguin desenvolupar continguts econòmics i financers conforme a uns currículums que possibilitin un estudi econòmic crític i plural. La creació i el desenvolupament dels currículums hauria d’estar obert a la ciutadania, respectant la diversitat de plantejaments i vetllant pel desenvolupament de l’esperit crític de l’alumnat.

En l’actualitat, les dues matèries que el Departament ha creat a l’ESO presenten uns continguts pobres, on el plantejament està centrat a millorar l’ocupabilitat dels nostres estudiants basant-se en la competitivitat. En contraposició, la plataforma PLEEC reclama que els nostres joves tenen dret a rebre una educació econòmica crítica i diversa que els doni les eines per poder reflexionar sobre les causes i les conseqüències de les accions dels diferents agents econòmics.

Gràcies al professorat que fa això possible cada dia i a totes les persones, entitats i associacions diverses que treballen desinteressadament per una educació en economia crítica i plural.

Entre tots i totes, aturem l’EFEC!

SOBRE AQUESTS ARTICLES

El ‘Comitè d’Experts i Expertes sobre Finances Ètiques’ és un projecte d’Oikocredit que té la finalitat de divulgar les finances ètiques i promoure un debat crític i ben informat sobre el sector financer en general. Un grup de persones, amb coneixements d’economia i comunicació, elaboren periòdicament articles amb la voluntat de difondre les finances ètiques i alternatives.

« Enrere