El cafè, el cacau i el coronavirus [Entrevista]

Com afectarà la crisi del Covid-19 als conreadors de cafè i cacau?
Milions d'agricultors depenen per al seu manteniment dels nostres moments dolços diaris. El distanciament social i els tancaments als països productors i consumidors ja han tingut conseqüències de gran abast per als agricultors. El tancament de les fronteres, la lentitud de la manipulació en els ports, la falta de contenidors i vaixells i el tancament de les plantes de processament, han causat retards en els pagaments.
Per a un inversor d'impacte com Oikocredit, cada vegada és més difícil avaluar el risc d'una inversió, per exemple, per a registrar els documents per a tramitar un préstec, i alguns inversors d'impacte han deixat de finançar l'agricultura per complet.
Després, amb el tancament de restaurants, cafeteries i bars en moltes parts del món, és només qüestió de temps que això es tradueixi en preus més baixos i contractes cancel·lats dels compradors internacionals.

Hi ha algun problema amb l'estructura actual de les cadenes de subministrament?
El que queda dolorosament clar en temps de crisi és la dependència dels mercats internacionals que tenen les cooperatives i els agricultors que estan en una posició de negociació feble. El treball infantil i la desforestació, per esmentar només dos dels problemes de sostenibilitat, només poden abordar-se seriosament si som capaces i estem disposades a pagar el veritable preu de la producció. Això ha d'incloure els costos socials i ambientals i adoptar una perspectiva a llarg termini, fomentant les relacions comercials de llarga durada.
Al llarg dels anys hem vist moltes alternatives que en part ofereixen una solució. La certificació, per exemple, ofereix un millor preu per a un millor acompliment social i ambiental. Però això continua sent només una petita part del mercat.

Estan protegits el comerç just i els agricultors orgànics dels problemes dels mercats massius?
Simplement, no. És probable que els mercats de productes especialitzats i certificats siguin els primers a ser afectats. Irònicament, aquests són els mercats en els quals molts agricultors i les seves cooperatives de productors van invertir per a diversificar-se lluny dels mercats de productes bàsics massius, ja que busquen millors preus i relacions estables amb els compradors.
És possible que els agricultors ràpid es preguntin quin valor afegit ofereix la seva cooperativa i per què van invertir en la certificació. Amb el distanciament social, la cooperativa no pot celebrar reunions d'agricultors ni impartir capacitació. Molts agricultors també depenen del vincle amb el mercat que la cooperativa proporciona, juntament amb els seus pagaments en efectiu.
A mesura que la pandèmia del coronavirus continua, puc preveure que si no mostrem la nostra solidaritat, al final, les cooperatives s'afebliran tant que el que s'ha construït al llarg de molts anys trigarà encara més temps a restaurar-se.

Què podrien fer les indústries del cafè i el cacau per a millorar la situació?
Afortunadament, és molt el que es pot fer en un esforç de col·laboració entre les cooperatives i els agricultors, els finançadors, la societat civil, el sector privat i els governs. Hi ha quatre coses que considero més urgents avui dia.

• Reduir la dependència dels agricultors dels cultius comercials internacionals. Molts agricultors depenen en gran manera dels cultius comercials que es produeixen per als mercats internacionals.
• Crear valor i desenvolupar mercats als països d'origen. El marge de benefici del cacau i el cafè s'obté al final de la cadena de subministrament, sovint als països més rics.
• Invertir en cooperatives. En les zones rurals d'Amèrica Llatina i Àfrica, les cooperatives i altres organitzacions d'agricultors presten els serveis essencials en llocs als quals cap altra organització o govern pot arribar.
• Per a pagar el veritable cost de producció. Atès que és necessari millorar la governança i l'aplicació de les lleis socials i ambientals, necessitem un nou enfocament per a millorar els preus que no siguin normes voluntàries.

Aquestes idees no són particularment noves. Però crec que la crisi en la qual estem avui, ens dóna un nou impuls per a cridar a l'acció en aquests temes.

I què creus que Oikocredit podria fer, o fer més?
Oikocredit ja exerceix un important paper en el finançament de cooperatives, que al seu torn tenen centenars de milers de membres, i pot exercir un important paper com a catalitzador i líder en el suport de les iniciatives que he descrit.
Crec que Oikocredit i els seus inversors mostraran solidaritat amb les nostres organitzacions sòcies i els ajudaran a superar aquesta crisi, proporcionant-los el finançament que necessiten. D'aquesta manera podrem fer costat a les organitzacions que més ho necessiten en aquest moment i preparar-les per al futur.