Pobresa, exclusió social i exclusió financera: companyes de viatge
17 octubre | 2016 Més de 2.000 milions de persones a tot el món –el 38% de la població adulta-- no utilitzen serveis financers formals, segons dades del Banc Mundial. L'organisme internacional alerta que això sovint es deu "a la distància física i als requisits complexos que cal complir per poder obrir un compte".
El 17 d'octubre se celebra el Dia Internacional contra la Pobresa i l'Exclusió Social, però poc es parla de l'exclusió financera, quan les dues estan estretament relacionades. No tenir accés al crèdit no és només una qüestió dels països del Sud, sinó que la podem trobar, cada dia amb més freqüència, a casa nostra.
Anem a pams, la Comissió Europea defineix l'exclusió financera com la situació en què una o diverses persones troben dificultats a l'hora d'accedir a serveis i productes financers en el mercat general. Al seu costat, podem parlar d'exclusió social com una situació de desavantatge que dificulta la integració d'una persona o un col·lectiu a alguns sistemes de funcionament social. Sindicats i entitats subratllen que una de les seves múltiples causes és l'exclusió financera.
En aquest sentit, són diverses les entitats de finances ètiques que han sumat esforços per revertir aquesta situació. El mateix Banc Mundial apunta que les cooperatives de serveis financers han prestat serveis a persones i col·lectius exclosos del sistema convencional.
Exclusió financera als països desenvolupats
Des de l'esclat de la crisi, l'exclusió financera és una realitat també als països del Nord. A Espanya, a més, se li ha de sumar la reestructuració bancària impulsada amb la Llei de Caixes d'Estalvis i Fundacions Bancàries Privades del 2013, que va suposar la pràctica desaparició de les caixes d'estalvis i, en conseqüència, de l'Obra Social.
Actualment, el pastís bancari es concentra en 5 o 6 grans bancs, amb principis i valors molt allunyats dels quals les caixes d'estalvis abanderaven en els seus inicis: finançament a projectes de proximitat, serveis al petit estalvi… Principis i valors que s'allunyen de les controvertides transaccions bancàries –sovint, massa opaques-- d'avui.
El resultat de la reestructuració: més de 2,6 milions de persones en situació d'exclusió financera a Espanya. És el que es desprèn d'un informe de Mastercard d'ara fa tres anys, coincidint amb l'aprovació de la nova normativa. A més, segons dades del document esmentat, hi ha 12,1 milions de persones subateses, és a dir, que no tenen accés a cap forma de pagament electrònic. No només es redueix a una qüestió bancària, un 40% dels financerament exclosos no ha rebut tampoc cap tipus de pagament, sou o ajuda social en els últims tres mesos.
Podem afegir dues variables més a l'exclusió: el gènere i la distribució geogràfica. Més de la meitat de les persones excloses, un 55%, són dones; i des de l'inici de la crisi s'ha disparat l'èxode cap a municipis on no existeix cap oficina bancària.
Tant les millores tecnològiques dels últims anys en l'accés a serveis financers com les microfinances o les finances ètiques i cooperatives d'àmbit més local contribueixen d'una forma important a la lluita contra l'exclusió financera i, per tant, la social, tant al nostre país com en països del Sud. La realitat, no obstant això, és que queda molta feina per fer i molt camí per recórrer. Però és important tenir en compte que, si bé sense inclusió financera és difícil aconseguir la inclusió social, la sola inclusió financera no garanteix la inclusió social. Però aquesta ja és una altra història per explicar.
Arnau Garcia Gibert
Periodista especialitzat en economia social i periodisme polític.