Microfinances: Són útils? Les microfinances ja no són una moda

Eloi Domingo Castells

Les microfinances són serveis financers i d'assessorament oferts a persones amb ingressos molt baixos per tal de brindar-los accés a les seves necessitats bàsiques. El procediment consisteix a atorgar petits préstecs a persones no remunerades sense avals o en alguns casos molt reduïts. Els serveis financers inclosos són els comptes d’estalvi, pagaments domiciliats, crèdits, assegurances i remeses entre altres. L’objectiu principal és treure de l’exclusió financera a un grup de persones minoritzades sense accés a serveis financers ordinaris.

Les institucions que fan possible la pràctica de les microfinances, s’anomenen Institucions Microfinanceres, (IMF). D’aquestes institucions n’hi ha de diversa índole, per una banda en podem trobar sense ànim de lucre: ONG’s, cooperatives de crèdit, bancs estatals per al desenvolupament i caixes d’estalvi postal. Per altra banda, n’hi ha amb ànim de lucre, i aquestes es divideixen en tres categories: institucions financeres no catalogades com a bancs, bancs comercials especialitzats en microfinances i per últim sucursals de bancs convencionals amb tot tipus de serveis financers. Dins aquest espai d’organitzacions, hi ha un gradient de prestació de serveis que oscil·la de menys ètic a més ètic. En el primer cas, únicament es posa a disposició del públic serveis financers típics com préstecs, assegurances, transferències, productes d’estalvi y altres. En el segon cas, es tracta de posar a l’abast dels clients l’assessorament tècnic necessari per al desenvolupament dels seus projectes individuals i també d’establir programes conjunts comunitaris per garantir els serveis sanitaris bàsics, la protecció del medi ambient i les infraestructures necessàries per millorar el benestar de la població.

Durant la prestació del servei, és vital dur a terme una sèrie d’accions que reforcin les pràctiques ètiques de les institucions; un primer pas és definir de manera clara i apropiada el producte i veure quina és la millor manera d’apropar-lo al públic, en segon lloc, cal evitar l’endeutament excessiu del client, una tercera mesura a prendre, és la de crear mecanismes de transparència per posar fre a la possible corrupció, en quarta posició s’ha d’assegurar un preu raonable i no abusar del poder de mercat i altres pràctiques monopolístiques, un cinquè punt és garantir un tracte just i respectuós als clients, en penúltim terme es troba la garantia de la privacitat de dades dels clients i per últim és indispensable posar a disposició del públic un procediment eficaç per a les reclamacions.

Cadascun d’aquests actes són mesurables a través de varis indicadors que ajuden a establir els llindars d’excel·lència per tal que les IMF’s tinguin un bon funcionament i siguin sostenibles. I aquest fet és importantíssim a fi de que no pari de créixer l’impacte social i el desenvolupament de les persones alhora que es garanteix l’ús correcte dels recursos naturals. I això també s’aconsegueix obtenint bons resultats financers; de fet, en molts casos el retorn sobre els actius de les IMF’s són de mitjana més elevats que els dels bancs comercials als seus països, però al mesurar el retorn sobre els fons propis, sol succeir a la inversa, moltes IMF’s obtenen menys beneficis que els bancs convencionals. En els casos en què ens trobem amb aquest tipus de resultats, això és degut, per una banda a que ens trobem davant d’un sector immadur en el que encara s’han d’acabar d’ajustar marges, i per l’altra banda, a que moltes IMF’s operen amb recursos propis i treballen amb molt poc endeutament, per tant, el retorn sobre el capital propi és més baix ⁽¹⁾.

En la següent taula, s’observa la gran dispersió i l’elevat abast del fenomen de les microfinances a nivell global:

Font: Elaboració propia a partir de la base de dades de www.themix.org

A continuació, exposarem un cas real que al nostre entendre serveix de guia a l’hora de dur a terme pràctiques microfinanceres. És el cas de Bina Artha Ventura, una institució de microfinances a Java Oriental (Indonèsia) que proporciona accés al crèdit a dones de baixos ingressos. Aquesta IMF compta amb una xarxa de 59 branques a les quals financia a l'illa de Java, la més poblada del país. A dia d'avui, la institució compta amb 80.000 socis.

___________________________________________________

1. Joyful Development, Inc http://joyfuldev.org/about-microfinance/what-is-microfinance punt número 12