Hem après alguna cosa de la crisi financera del 2008?

La crisi que va esclatar al 2008 amb la caiguda de Lehman Brothers és una crisi sistèmica, i com a tal va ser provocada per múltiples factors. No obstant això, hi ha una cosa subjacent a tota l'estructura econòmica global, i que va tenir un paper molt rellevant al respecte: l’increment de les desigualtats i la crisi de sobreproducció que portem experimentant des dels anys 70 del segle passat. Aquesta crisi d'excés de capacitat productiva i disminució del consum es va intentar solucionar mitjançant tres solucions: la reestructuració neoliberal en favor del capital; la globalització i obertura de nous mercats; i el finançament. Les dues primeres solucions a penes van tenir resultats positius, sinó que fins i tot van arribar a agreujar la situació. La tercera solució va tenir un gran paper a partir dels 80, amb la desregulació i liberalització dels mercats de capital, incloent els mercats de productes derivats. Així es va instaurar una creixent tendència a la divergència entre economia real i economia financera, i l'activitat especulativa es va incrementar fins a límits insospitats. Només el mercat de derivats es calcula que pot ser entre 6 i 12 vegades el PIB Global. El mateix Warren Buffet alertava que “els productes derivats són armes financeres de destrucció massiva”, i sobren els comentaris sobre l’impacte que ha tingut la crisi en la destrucció de llocs de treball i l’increment de les desigualtats. I és que ha quedat clar que el capitalisme actual té serioses deficiències per a satisfer les necessitats de la humanitat, especialment de forma justa, humana, eficient i sostenible.

Alguns elements clau en la propagació de la crisi van ser: la interconnexió dels mercats financers a nivell internacional, el solapament entre banca comercial i banca d'inversió, la negociació dels fets en la primera fase de la crisi, i l'existència d'uns bancs “too big to fail” que es va creure que calia rescatar amb fons públics costi el que costi.

Però, hem après alguna cosa d'aquesta crisi? S'estan repetint errors? La mateixa Christine Lagarde, Directora del FMI, comentava en una entrevista recent que “la falta d'ètica en el món de les finances no ha canviat molt en l'última dècada”. És cert que arran de la crisi ha hagut alguns canvis positius en la regulació del sistema financer i la protecció del client. També han sortit reforçades algunes tendències realment transformadores com són les Finances Ètiques, la Inversió Socialment Responsable o els moviments de Desinversió en combustibles fòssils, i no s’ha d’oblidar la implantació creixent dels Objectius de Desenvolupament Sostenible o programes com els Principles for Responsible Banking de la Iniciativa Financera de la UNEP. No obstant això, la financiarització de l'economia i l'activitat especulativa encara són molt elevades, el deute global ha crescut fins a superar el 300% del PIB Global, i les polítiques comercials, fiscals i d'austeritat que s'han aplicat aquests últims anys -sobretot a Europa- han incrementat les desigualtats dins i entre països. Qüestions totes elles que minen la pròpia sostenibilitat social, ambiental i econòmica del sistema.

Si a més afegim a l'equació una situació global de crisi climàtica cada vegada més present i amb majors impactes, com nous factors com per exemple el shadow banking o el high frequency trading, uns tipus d'interès molt baixos (que limitarien molt les eines dels Estats per lluitar contra una possible nova recessió), o tendències comercials cada cop més proteccionistes... el còctel per a una nova crisi està servit! I de fet ja són molts els acadèmics, analistes i mitjans especialitzats els que la vaticinen per a 2019 o 2020. La nova crisi serà diferent? La podem evitar? Possiblement la nova crisi sigui una mica diferent de la de 2008 i sigui provocada per (alguns) altres factors, però pot tenir uns efectes molt similars. Algunes polítiques per a minimitzar el risc i impacte d'una nova crisi podrien passar per:

• Una major (i millor!) regulació financera.
• Polítiques anti concentració i anti oligopolis per evitar que continuï havent-hi empreses “too big to fail”.
• Desenvolupament d'una banca pública, ètica i amb control social. O fins i tot nacionalització de bancs en futurs rescats.
• Promoure una major diversificació econòmica, i fomentar la inversió en I+D+i, educació, infraestructures intel·ligents i eficients, etc.
• Portar a terme auditories del deute per a poder renegociar o fins i tot rebutjar aquell deute que pugui ser considerat il·legítim.
• Una major fiscalitat global i coordinada contra l'especulació, i contra les externalitats negatives de les empreses.
• Una major lluita contra l'evasió i elusió fiscal.
• Una austeritat pública intel·ligent i redistributiva. No podem continuar incrementant el deute públic ad finitum, però es necessària una major redistribució de la riquesa.
• Polítiques de promoció d'una economia real, sostenible, social i solidària, i que generi millores socioeconòmiques i externalitats positives al conjunt de la societat

La mala notícia és que avui dia sembla no haver mecanismes ni canvis globals de suficient envergadura com per a poder evitar una nova crisi. Encara que les bones notícies són: que existeixen opcions per a impedir que es torni a repetir, així com també per a sortir millor d'ella en cas que no arribem a temps d'esquivar-la. Només es necessita una mica de coordinació internacional i voluntat política. Serem capaços d'aconseguir-les?