Albert Hofsink: 20 anys combinant un enfocament social i professional
dimecres, 08 de d’abril de 2015 A començaments del 2015, el director de riscos, de compliment legal, i de Tecnologies de la Informació d’Oikocredit, l'Albert Hofsink, va anunciar que havia decidit plegar a Oikocredit, a la recerca d’un equilibri saludable entre feina i vida. A finals d’abril del 2015, diria adéu per emprendre el seu propi negoci. L’Albert ha treballat a Oikocredit durant almenys 20 anys, originalment com a gestor de finances. Durant la seva llarga estada amb Oikocredit, l’Albert ha contribuït a l’estabilitat financera i la gestió de riscos d’Oikocredit, i alhora ha prestat servei en diverses Juntes Directives, incloent una organització sòcia d’Oikocredit en microfinances, HKL a Cambodja, així com la sucursal d’Oikocredit a l’Índia, Maanaveeya. Recentment hem parlat amb l’Albert sobre el seu període a Oikocredit i cap on creu que es dirigeix l’organització.
Has estat treballant en molts camps. Quins han estat els moments més gratificants per a tu a Oikocredit?
“Un dels moments més gratificants va ser la celebració dels 10 anys de Maanaveeya, l’agost del 2014. Jo vaig estar involucrat en la creació de la sucursal a l’Índia, Maanaveeya, i en vaig ser membre de la junta durant 10 anys. Durant la celebració, vaig sentir de quina manera els nostres clients i els líders del sector microfinancer valoraven el suport d’Oikocredit, particularment durant la crisi d’Andhra Pradesh el 2011. Vaig quedar realment afectat per aquests testimonis i em vaig sentir profundament orgullós del rol que la nostra organització ha jugat a l’Índia.
Un altre moment inspirador va ser durant el 2005, any de celebració de les microfinances a Manila, illes Filipines, on vam convidar clients de microfinances a l’esdeveniment. No hi havia experts amb presentacions en power point, sinó els propis clients de microfinances presentant els projectes en forma de jocs, poemes i cançons. És un esdeveniment que sempre recordaré profundament.”
Després de gairebé 20 anys amb Oikocredit, quins són els canvis més grans que has experimentat?
“Vam començar a implementar molts canvis a Oikocredit quan un nou grup directiu va establir una estratègia clara, el 2002. Des d’aquell moment, es va descentralitzar molt més, com a afegit a la introducció del nou model de tipus d’interès així com préstecs en divisa local a gran escala. El 2005, el Professor Muhammad Yunus, conegut com el pare de les microfinances, va rebre el Premi Nobel de la Pau i uns anys més tard la Princesa Máxima dels Països Baixos va començar a involucrar-se en les microfinances. Això va col·locar el sector al mapa, canviant tot el panorama per Oikocredit. D’aleshores ençà vam passar de ser un pioner que havia estat fundat pel Consell Mundial d’Esglésies, a esdevenir una organització més gran, amb un enfocament social.”
Al teu parer, què fa que Oikocredit sigui una organització única?
“Per mi, és una combinació de tenir un enfocament social i professional, i alhora ser innovador i estar contínuament provant de millorar tot el que hem desenvolupat. També estic impressionat amb el compromís del nostre equip i de les associacions de suport. A part d’aportar-hi els fons, moltes de les noves idees vénen de les associacions de suport d’Oikocredit, per exemple, la millora del contingut ètic de la nostra cartera d'inversions a termini. La nostra xarxa global també és única, i ens aporta moltes oportunitats."
On veus Oikocredit en cinc anys?
“Crec que tots estem ben preparats per continuar jugant un paper important en l’esperonament de la participació social en el desenvolupament financer. També espero el progressiu creixement de les nostres inversions, i que esdevinguem més ben coneguts en tot el món.”
Quin consell donaries a algú que vingui a treballar a Oikocredit avui, en un càrrec directiu?
“No sempre és fàcil combinar creixement i sostenibilitat amb la nostra missió social. Jo diria que la capacitat d’escoltar, d’intentar entendre els nostres diferents grups d'interès, tenir una bona sensibilitat cultural, i alhora tenir paciència i comprensió amb l’escenari amb el qual treballem.”
