El paper de les finances inclusives
Actualment Oikocredit té un total de 589 inversions en organitzacions de microfinances, la qual cosa suposa un 80% del total de la seva cartera. Per què són les microfinances tan importants i per què funcionen? Recentment entrevistem a Anton Simanowitz, un reconegut acadèmic i especialista que treballa amb Oikocredit, sobre el paper que tenen els serveis financers en les vides dels col·lectius desfavorits.
Primer, per a què serveixen les microfinances?
El principi fonamental de les microfinances és proporcionar serveis financers a aquells col·lectius de persones que queden exclosos de les vies de finançament convencional. Els diners és un factor determinant en la manera de viure de les persones a tot el món. Tots tenim despeses diàries com comprar menjar, roba, calefacció, electricitat, aigua o despeses escolars. Però la realitat és que per als col·lectius empobrits, la seva renda no és solament baixa sinó que també impredictible. No és una anomalia que persones no tinguin els diners suficients en el moment concret de necessitar-los.
Addicionalment, aquestes persones han de fer front a la incertesa que regeix les seves vides: pagar un tractament mèdic, reparar un sostre amb goteres o reconstruir un negoci després d'un accident causat per circumstàncies alienes al seu control. Les microfinances permeten que aquests col·lectius tinguin accés als diners que necessiten en aquest moment concret. Diversos col·lectius no tenen accés a serveis mèdics per falta de recursos financers. L'accés a un préstec d'emergència, a estalvis, o a una assegurança mèdica pot facilitar els recursos per suplir aquesta necessitat en aquest moment donat.
Finalment, les microfinances poden proporcionar accés financer a col·lectius de persones que volen iniciar i invertir en un negoci, ja sigui per comprar llavors en el moment adequat de l'any o per pagar fertilitzants. Aquestes són les inversions que poden generar negocis més consolidats, una agricultura productiva i incrementar els ingressos de les institucions microfinanceres associades i les famílies a les quals recolzen.
Hi ha hagut una creixent crítica al·legant que les microfinances deixen als col·lectius pobres en una situació d'endeutament. Com respon a aquestes crítiques?
És cert que el microcrèdit implica donar préstecs a col·lectius pobres, i un préstec és un deute. El factor crucial, no obstant això, és si aquest préstec és utilitzat de manera que aporta beneficis o no. Si el préstec permet al client incrementar la seva producció, pagar serveis mèdics d'emergència i per tant assegurar els ingressos de la seva família, en aquests casos les microfinances generen un impacte positiu.
És de gran importància entendre que facilitar préstecs a persones pobres implica un risc. És essencial que les institucions microfinancers siguin acurades i s'assegurin en una primera instància que els seus clients efectivament tindran les capacitats de retornar el préstec. Addicionalment, aquests préstecs han d'estar adequadament dissenyats per adaptar-se a les necessitats reals dels clients.
Recentment ha estat proporcionant formació a gestors de microfinances. ¿Què és el que vol que aquests participants retinguin?
La clau és el fet que l'impacte social de les microfinances és un aspecte fonamental d'aquest sector, i no merament una cosa que cal considerar de forma complementària. Totes les institucions de microfinances (IMFs) han de ser conscients de qui estan beneficiant i a qui estan excloent. El simple accés a serveis financers per si mateix no elimina la pobresa, però ajuda a les persones a gestionar els pocs recursos que tenen. A partir de comprendre les necessitats reals dels clients amb els quals les institucions microfinanceres treballen, hi ha un ampli camp d'acció per proporcionar aquests serveis financers. Tenint aquestes necessitats en ment, les IMFs poden també buscar noves maneres d'afegir valor i ajudar als seus clients, ja sigui per exemple a partir de formació en matèria financera o gestió de negocis.
Addicionalment, és d'una gran importància ser conscient del fet que les microfinances tenen el potencial de perjudicar igual que d'ajudar. Un préstec és un deute, i un deute pot ser perjudicial. És de primordial rellevància que les organitzacions microfinanceres siguin acurades en el moment d'escollir els seus clients, en les quanties prestades i en la pressió que exerceixen per recuperar el préstec. Per exemple, jo poso molt èmfasi en la manera amb la qual les institucions microfinanceres responen davant els clients que tenen dificultats en el retorn dels préstecs. L'ideal seria que els productes i serveis, com els estalvis, per si mateixos permetessin als clients solucionar els seus deutes, però és d'igual importància la capacitat de les IMFs per reestructurar el deute i assegurar que els seus empleats siguin receptius i que col·laborin amb els clients.