Exclusió social i exclusió financera, un mal endèmic de la nostra societat
dissabte, 17 de d’octubre de 2015 El 17 d'octubre de cada any se celebra el Dia internacional contra la pobresa i l'exclusió social. No obstant això, poc se sol parlar en aquest dia sobre l'exclusió financera, quan és una qüestió estretament relacionada amb l'exclusió social, i que ja no només afecta a persones de països en vies de desenvolupament, sinó que cada vegada més la podem trobar també al nostre país.
Què és l'exclusió social?
En ciències socials s'entén l'exclusió social com una situació de desavantatge que dificulta la integració d'una persona o col·lectiu a alguns sistemes de funcionament social. Diversos sindicats i entitats socials alerten que una dels vessants, i causa, d'aquesta xacra és l'exclusió financera, que també preocupa severament a les entitats de finances ètiques. En aquest sentit, fins i tot el mateix Banc Mundial explica que, en les últimes dècades, a més d'ONG o altres institucions de desenvolupament comunitari, "les cooperatives han ofert serveis financers que han suposat noves oportunitats a persones excloses d'aquest sistema".
Les dades més impactants es veuen a nivell mundial. Segons el Banc Mundial, hi ha 2.000 milions de persones, és a dir el 38% dels adults de tot el món, que no utilitzen serveis financers formals. Alerta que això es deu sovint "a les distàncies de viatge i els requisits, complexes, que cal complir per poder obrir un compte", segons l'institució financera. En una publicació, l'entitat argumenta que "malgrat que les persones pobres puguin tenir més problemes per accedir a serveis financers, la seva necessitat d'obtenir-los podria ser superior que la de persones amb més recursos", ja que l'accés al finançament podria "apoderar les dones, augmentar el consum, les inversions productives, els ingressos i la productivitat".
El Banc Mundial deixa caure una dada definitiva. El 20% dels adults més rics en països en desenvolupament té el doble de probabilitats que el 20% més pobre de tenir accés a un compte corrent. L'exclusió social es dóna amb dades més flagrants a nivell mundial, i en especial als països del Sud, però també existeix, tot i que de manera més moderada, als països de l'anomenat primer món.
Exclusió financera als països desenvolupats
El Catedràtic d'economia Joan Ramon Sanchis explica que amb la reestructuració bancària s'han tancat prop de 10.000 oficines, fet que propicia l'acomiadament d'unes 42.000 persones, "amb l'objectiu d'eficiència i productivitat". Es queixa que no s'ha produït una vertadera reforma bancària, sinó que s'han eliminat la majoria d'entitats de l'antic sistema de caixes, en benefici de la mida i volum de negoci dels bancs, que se n'han vist beneficiats. Això provoca que es primin criteris de productivitat, davant la funció social, i "ha deixat una part de la població, generalment la més vulnerable, sense accés a serveis financers". Així ho corrobora un estudi de la Fundació de les Caixes d'Estalvis: des del 2012 s'han tancat un 23% de les sucursals bancàries.
Sanchis conclou que "aquesta vocació de servei comú i inversió en projectes socials ara es troba en les entitats de finances ètiques i cooperatives".
El resultat d'això són 2'6 milions de persones en exclusió financera a l'Estat espanyol i 12,1 milions de sub-atesos, segons un estudi elaborat per Mastercard, front un total de 93 milions de persones en aquesta situació a tota Europa Occidental. L'exclusió financera es dóna en vàries facetes, una de les més rellevants és per motius econòmics, ja que un 40% d'aquest grup social no ha rebut cap tipus de remuneració o ajuda els últims tres mesos, i la majoria de persones en exclusió financera són dones (un 55%).
D'altra banda, es dóna l'exclusió geogràfica. Des de l'esclat de la crisi havien augmentat, fins el 2012, en 81.282 les persones que vivien en municipis on no existia cap oficina bancària, 16.000 de les quals a la província de Barcelona. Segons un estudi de la Universitat de Salamanca, un 40% dels municipis de l'Estat espanyol no compta amb cap oficina bancària, fet que contrasta amb l'escenari previ a la crisi. Aleshores, Espanya era el país amb més sucursals per habitant i amb una bancarització més alta, del 97'7%.
L'exclusió financera genera preocupació en les entitats de finances ètiques, que es centren en combatre-la a través de les seves línies d'inversió, però també a través d'activitats educatives i de sensibilització en totes les seves facetes. Tant les millores tecnològiques dels últims anys en l'accés a serveis financers, com les microfinances o les finances ètiques i cooperatives d'àmbit més local contribueixen d'una forma important a la lluita contra l'exclusió social i financera, tant al nostre país com en països en vies de desenvolupament. Tot i així encara queda molt treball per fer, i també caldria preguntar-se si tots els tipus de serveis financers i bancaris generen inclusió social o no.
